Resum de la passejada etnobotànica a
la riera de Cardedeu,
diumenge 17 de maig de 2015
Per ordre d’observació, varem poder
veure i identificar:
1.- Saüc, venerat pels celtes com “el
Bon Arbre”.
2.- Card Marià, les llavors tenen
propietats depuratives, és un gran protector hepàtic.
3.- Carbassina, sobretot l’arrel és
molt tòxica. Atribuïda a l’antic coneixement de les bruixes. S’aplica en
algunes receptes d’ungüents (aplicació tòpica o externa) per l’efecte calmant
del dolor i anestèsic. Molta prudència en la dosi.
4.-Borratxa / Borraina. En cast. =
“borrajas”. Planta de tiges comestibles, últimament considerada com una mala
herba.
5.- Civada silvestre.
6.- Amor del pagès. És de fulles
petites i queda adherida sobre la roba.
7.- Fumarola (fumaria officinalis),
també es coneix com “fum de la terra”, beneficiosa pel fetge.
8.- Colitxos. En cast. = “collejas”,
Planta menuda de fulles petites que tenen un gust molt semblant als espinacs.
En períodes famolencs s’ha consumit com a verdura de supervivència tot i que
se’n necessita un grapat molt gros per fer un petit plat.
9.- Ortiga Blanca i Ortiga Verda.
Aquestes dues plantes venen acompanyades d’una deliciosa rondalla (autora
Cristina Martí) sobre dues germanes bessones, d’aspecte molt i molt semblant,
però una és dolça, servicial i
amable, mentre que l’altre és malcarada i tibada.
10.- Morera de paper o Figuera de
paper. Molt comuna tot i que és originària de la Xina. Els xinesos de l’escorça
en feien paper.
11.- Celidònia o Herba berruguera.
Conté un làtex groc què, aplicat en fresc sobre les berrugues, té un efecte
“càustic”.
12.- Malva silvestre. S’aprofita tota
la planta especialment la flor. Les fulles fregades sobre la pell calma la
picor d’ortigues i picades d’insecte.
13.- Enciam silvestre (lactuca serriola)
14.- Rumex. De la família de les
bledes i els espinacs, sabor un xic més amargant, rica en oxalats, comestible
amb moderació.
15.- Morera.
16.- Artemisa verlotorium. Reguladora
del cicle menstrual. No s’ha de confondre amb la varietat = Artemisa absinthium
o Donzell que foragita els insectes. Ambdues prenen el seu nom de la Deesa Artemisia,
protectora de les dones i els boscos.
17.- Lledoner. Cada vegada el trobem
més com a arbre ornamental a les ciutats. Abans se’n feien forques de les seves
branques flexibles.
18.- Noguera. A més de les suculentes
nous riques en lípids omega 3 (
el control del colesterol, les seves
fulles, trinxades en fresc i tot macerades
per fer compreses en cas de psoriasi.
19.- Gavarrera / Roser Boscà / també
conegut com a “grata culs”
20.- Parietària. Viu en qualsevol
lloc inclús entre la rocalla, és molt al·lergènica. Pot ser útil pels seus
efectes antifúngics.
Tot això -i pot ser algun exemplar
més que se’m pot haver escapat. Ho varem comentar àmpliament amb un munt
d’exemples i anècdotes, al llarg d’un recorregut escassament de 150 metres.
metres. Amb un temps molt benigne.
En acabant el recorregut ens vam dirigir
cap el Museu de Cardedeu, on vam visitar el seu jardí botànic d’herbes
remeieres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada