Passejada botànica per la Riera de Cardedeu.

Resum de la passejada etnobotànica a la riera de Cardedeu,

diumenge 17 de maig de 2015

Per ordre d’observació, varem poder veure i identificar:

1.- Saüc, venerat pels celtes com “el Bon Arbre”.

2.- Card Marià, les llavors tenen propietats depuratives, és un gran protector hepàtic.

3.- Carbassina, sobretot l’arrel és molt tòxica. Atribuïda a l’antic coneixement de les bruixes. S’aplica en algunes receptes d’ungüents (aplicació tòpica o externa) per l’efecte calmant del dolor i anestèsic. Molta prudència en la dosi.

4.-Borratxa / Borraina. En cast. = “borrajas”. Planta de tiges comestibles, últimament considerada com una mala herba.

5.- Civada silvestre.

6.- Amor del pagès. És de fulles petites i queda adherida sobre la roba.

7.- Fumarola (fumaria officinalis), també es coneix com “fum de la terra”, beneficiosa pel fetge.

8.- Colitxos. En cast. = “collejas”, Planta menuda de fulles petites que tenen un gust molt semblant als espinacs. En períodes famolencs s’ha consumit com a verdura de supervivència tot i que se’n necessita un grapat molt gros per fer un petit plat.

9.- Ortiga Blanca i Ortiga Verda. Aquestes dues plantes venen acompanyades d’una deliciosa rondalla (autora Cristina Martí) sobre dues germanes bessones, d’aspecte molt i molt semblant,

però una és dolça, servicial i amable, mentre que l’altre és malcarada i tibada.

10.- Morera de paper o Figuera de paper. Molt comuna tot i que és originària de la Xina. Els xinesos de l’escorça en feien paper.

11.- Celidònia o Herba berruguera. Conté un làtex groc què, aplicat en fresc sobre les berrugues, té un efecte “càustic”.

12.- Malva silvestre. S’aprofita tota la planta especialment la flor. Les fulles fregades sobre la pell calma la picor d’ortigues i picades d’insecte.

13.- Enciam silvestre (lactuca serriola)

14.- Rumex. De la família de les bledes i els espinacs, sabor un xic més amargant, rica en oxalats, comestible amb moderació.

15.- Morera.

16.- Artemisa verlotorium. Reguladora del cicle menstrual. No s’ha de confondre amb la varietat = Artemisa absinthium o Donzell que foragita els insectes. Ambdues prenen el seu nom de la Deesa Artemisia, protectora de les dones i els boscos.

17.- Lledoner. Cada vegada el trobem més com a arbre ornamental a les ciutats. Abans se’n feien forques de les seves branques flexibles.

18.- Noguera. A més de les suculentes nous riques en lípids omega 3 (

el control del colesterol, les seves fulles, trinxades en fresc i tot macerades

per fer compreses en cas de psoriasi.

19.- Gavarrera / Roser Boscà / també conegut com a “grata culs”

20.- Parietària. Viu en qualsevol lloc inclús entre la rocalla, és molt al·lergènica. Pot ser útil pels seus efectes antifúngics.

Tot això -i pot ser algun exemplar més que se’m pot haver escapat. Ho varem comentar àmpliament amb un munt d’exemples i anècdotes, al llarg d’un recorregut escassament de 150 metres.

metres. Amb un temps molt benigne.

En acabant el recorregut ens vam dirigir cap el Museu de Cardedeu, on vam visitar el seu jardí botànic d’herbes remeieres.